Turisme accessible: ¿Qué es?
El concepte de turisme accessible es basa en el principi que el turisme és un dret social fonamental per a tothom, és a dir, el dret de la igualtat d'oportunitats, a la no-discriminació i a la integració social, atès que per a les persones discapacitades, igual que per a la resta, és fonamental descansar i divertir-se per créixer com a éssers humans.
Es tracta del conjunt dels serveis i d'infraestructures que permeten a les persones discapacitades d'accedir a les vacances i al temps lliure, segons les seves necessitats i els seus interessos, però que, alhora, permeten una millora de la qualitat de vida d'altres persones, com la gent gran, les persones al·lèrgiques, les accidentades, les que tenen fills petits, etc.
Gràcies al turisme accessible, les persones discapacitades poden accedir als equipaments, els centres d'oci i les diferents infraestructures, i fer-los servir. Malgrat els importants progressos assolits en aquest àmbit, encara en queden altres que s'han d'aconseguir perquè les estructures de fàcil accés siguin més nombroses i les persones discapacitades trobin menys dificultats en l'organització de les seves vacances.
Un dels principals problemes relacionats amb el turisme accessible és la falta de consens entre les normes i estàndards, que difereixen d'un país a un altre segons les legislacions i l'enfocament utilitzat.
A tall d'exemple, a Europa, la idea del turisme per a tothom va prendre forma al Regne Unit i en altres països al llarg dels anys vuitanta, i encara avui dia es continua desenvolupant en el marc dels projectes i de les iniciatives a escala europea.
Aquesta idea va lligada a la filosofia del disseny per a tothom, que comporta el redisseny de tot el medi a fi de millorar la participació de la vida comunitària.
Al Canadà i als Estats Units van començar a ocupar-se d'aquesta qüestió durant els anys setanta, en què es parlava de turisme accessible. Des d'aleshores, s'han fet nombrosos avenços en aquest sector.
Tant si parlem de turisme accessible com de turisme per a tothom, la pràctica de tots dos conceptes depèn de diversos factors, o més aviat de les polítiques a escala regional i nacional; a escala industrial i en matèria d'ocupació, de formació, de medi ambient, de tecnologia de la informació, etc. El desenvolupament d'una convenció més gran a escala europea i internacional representa un autèntic repte per al futur.
